Simples anotacions de diumenge

Per trencar una mica el blanc, ara que puc, havia decidit prendre'm un dia de total tranquilitat, sota el solet, bikini nou i molta, moltíssima calma...
Quan vaig tornar a casa, pràcticament igual de blanca com havia marxat, mon pare ja s'estirava dels cabells perquè veia que el Barça es quedava, com tots imaginavem, sense lliga. Ell tot mosca i jo mirant-me el Laporta i preguntant-me si anava tenyit. És que aquest negre capilar que porta sembla molt intens per ser natural...i en Puyol, és veu un noi la mar de maco, però no li deu fer nosa aquest serrell tan llarg?...

Els d'antena 3 deuen estar contents, amb aquells somriures sorneguers. En realitat, el Xavi tenia raó, la lliga ja l'haviem perdut nosaltres feia temps, per fer el ruc. Vaig treure el cap per pegar un crit a uns xiquets (o no tan petits) que tiraven petards des de la finestra!!! que no hi toquen o què?! En fi...jo sense sol i sense lliga, però contenta, perquè havien començat les meves mini vacances i per fi, ara tindria temps de llegir l'ultim del Paul Auster, abandonat al prestatge des de Sant Jordi...

The Graduate

I d'aqui un parell de dies ja s'haura acabat. Al cap i a la fi surts d'una etapa per entrar-ne a una altra, i si no m'ho miro amb optimisme em començaran a sortir arrugues de fer ganyotes. I jo que me'n recordo del pobre Dustin Hoffman, l'altre dia que em va venir al cap la peli de El Graduado i aquella frase "Mrs. Robinson, you're tryin' to seduce me".

Suposo que amb la carrera em passa com a un pare que es mira el seu fill de 30 anys i li diu "fill, però si em sembla que fa quatre dies que anaves a la guarderia i ara ja estàs casat i amb hipoteca".

D'aquí dos dies seré oficialment llicenciada...aixxx, com trobaré a faltar aquelles partides de butifarra...

Primera plana

Ja feia temps que se'm havia passat pel cap això d'iniciar una nova etapa dins la bloggosfera, però clar, havia de trobar el moment indicat. Massa enredos i poc temps, sempre passa. Els enredos hi segueixen sent, com de costum, però és que si m'ho havia de rumiar massa al final no sé si ho hagués fet.

Com que sempre hi han coses a dir, perquè quan no et passen a tu, les mires, les llegeixes, les escoltes o te les diuen, aquí us les aniré explicant...

Queda inaugurat el quadernet!